Web Hosting by Netfirms | Free Domain Names by Netfirms

Inici        Envia'm un mail           Info

  La mentalitat del nen i la seva personalitat

 Com és el nen? Quines idees passen pel seu caparró? Per què actúa d'una determinada manera quan se li diu que faci una cosa? Per què hi ha nens que els costa  creure i d'altres que ho fan al primer cop que se'ls avisa?

    Tants "per què" i tantes preguntes d'aquest estil són les que sovint es plantegen els adults quan analitzen el comportament d'un nen. El que passa és que volen una resposta immediata a totes aquestes qüestions i, tot i poguent saber la resposta a la llarga,  són plenament conscients que difícilment la podran modificar.

    El motiu és ben lògic: cada nen actúa segons la seva manera de ser i de fer  i, per tant, les seves reaccions davant d'estímuls que li oferirà el medi i els adults seran força diferents en tots ells.

       Tothom neix amb una personalitat i un caràcter i, tot i que les arrels són bastant complicades de definir, sovint tendeixen a adquirir els trets propis dels seus pares o dels familiars fins a la cinquena generació. Sovint es diu "el meu fill és clavat a son pare" ó "En Pol té molt caràcter, és igual que el seu besavi de França"...

    Per tant, com que el nen quan neix ja té uns trets predeterminats, quan aquest es va fent gran, encara que la seva personalitat pot anar variant, el caràcter difícilment el podrà modificar. Així, quan el nen va creixent va afiançant la seva manera de ser i hi ha certs factors com ho són la família i el medi que faran que el nen vagi afiançant aquesta personalitat.

    Però hem de dir que el nen a mida que va creixent, va coneixent coses i en va retenint una idea de cadascuna d'elles, encara que a vegades aquestes idees solen ser confuses o distants de la realitat. Per això, i per poder solventar aquest "problema", caldrà esperar que passin anys i caldrà sobretot una ajuda exterior (l'escola) que facilitarà que el nen se n'adoni de tot el que és i el que no és.

Cal dir, però, que el nen des de ben petit és un ésser conscient que va coneixent coses i va adquirint idees molt genèriques sobre tot allò que veu i palpa amb els sentits. És un coneixement diferent del dels adults però és igualment vàlid perquè, sense aquest coneixement, el nen mai arribaria a un coneixement posterior de la realitat i d'ell mateix. L'infant creu que ell és el centre de tot i de totes les coses; és doncs,un coneixement egocèntric (recordem aquí la teoria de Piaget i Vigotski).

    D'aquest manera hem de deixar clar que el comportament dels nens i la seva personalitat els fa actuar de formes diferents entre ells i, a la vegada, coneixeran el món de formes diferents, això sí, analitzant el món pas a pas i sempre des d'un criteri egocèntric.